Plaça de Lluís Companys (1998-2025)
Com s’apuntava a l’edició de la setmana passada, les pancartes, generalment, són per reivindicar, informar o anunciar. Es podria assegurar que aquestes poden ser les seves funcions, encara que és molt probable que en tinguin algunes més que no s’han mencionat. La que es pot veure a la imatge del passat de les d’avui, que és de 1998, any de la inauguració del Museu de Sant Boi de Llobregat, més que tot, és com una mena de consell imperatiu, instant als veïns a cuidar el seu barri, en aquest cas, el de Grups Gibraltar-Lluís Companys.
Penjar per l’associació de veïns, com consta a la pancarta, s’insta a cuidar el barri, perquè el barri és dels que viuen al barri. No és enrevessat, és, més o menys, el que s’acaba dient. En els bancs del cantó dret de la instantània, uns homes que, se suposa, ja estaven jubilats, possiblement comentaven el missatge de la pancarta.
- La plaça de Lluís Companys, l`any 1998
- ricard domènech - arxiu diari de terrassa
Si era així, seria interessant saber si eren crítics amb el que es podia llegir o, al contrari, estaven totalment d’acord amb les instruccions, de bones maneres, que es podien contemplar.
- La plaça de Lluís Companys, avui
- Nebridi Aróztegui
Es fan evidents
La plaça, dedicada a Lluís Companys, ha experimentat canvis que es fan evidents comparant les dues fotos. La més actual ens ensenya una arquitectura adaptada als temps d’ara mentre que la més vella és una mica una relíquia, amb una configuració modesta i sense grans ostentacions. És, en part, el de sempre a aquesta secció que, en el fons, té aquest esperit, veure com era abans una ubicació.
