Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Raval de Montserrat 1983 - 2026
Els ajuntaments o, més ben dit, els edificis que els fan de seu, solen ser la ubicació de trobada per a manifestacions, protestes o reivindicacions. No és cap novetat ni hauria de sorprendre a ningú. És normal que qui vulgui manifestar-se, protestar o reivindicar, pensi que fer-ho a prop d’on estan els que manen o dirigeixen, pot promoure un efecte molt més impactant. Si un col·lectiu es manifestés, protestés o reivindiques qualsevol petició en un descampat als afores de la ciutat, el ressò estaria entre zero i zero i poc més. Així doncs, davant de la façana del consistori o, més enllà, d’un departament de la Generalitat o del govern central, el soroll augmenta ostensiblement.
- Manifestació pacifista al Raval de Montserrat 1983
- Cristóbal Castro Arxiu Diari de Terrassa
- Raval
- Nebridi Aróztegui
No el soroll com a tal, sinó el soroll d’expansió del missatge que es pretén enviar. No sempre les queixes han de tenir a veure amb l’administració a la qual es visita per demanar. És el cas de l’escenari que es veu a la imatge més antiga de les dues d’avui, que és de 1983, any de l’estrena de la pel·lícula “El Sur”, dirigida per Víctor Erice.
Manifestació global
La manifestació de llavors era pacifista, segons la referència de la foto i, suposadament, era una manifestació global, i en cap cas dirigida als mandataris de l’ajuntament. Per convertir-la en una reivindicació una mica més cridanera, els manifestants es van estirar a terra, davant la façana del consistori, postura que feia gràcia a molts dels que s’ho miraven des del seu davant. Podria ser que, veient que surt el nom “Felipe” en una de les pancartes, es demanés el no a l’OTAN.
