És de Morelia, una població de Mèxic i sempre, de petit, havia volgut dedicar-se al cinema. Va estudiar allà Ciències de la Comunicació i recorda que, quan tenia vuit anys, va fer un programa infantil de televisió amb altres nens, a l’emissora Sistema Michoacano de Radio y Televisión. Va ser la seva primera experiència en aquest camp. Després va fer “radionovel·les”, quan “es feien en viu” i també va fer ràdio.
Més tard va fer d’ajudant de producció de programes de televisió fins que, l’any 2004, va desplaçar-se a Madrid per fer un màster de “producció audiovisual”. Dos anys després va tornar a Morelia i, l’any 2010 es va traslladar a Ciutat de Mèxic. Va fer un programa de ràdio, “Noches de cine” i també va treballar a un “organisme internacional de ràdio i televisió educatiu”. Posteriorment, va començar a produir curts i vídeos institucionals.
A Terrassa va arribar fa tres anys i a l’ESCAC va fer un màsrter d’investicació de cinema. A més, ha fet la pel·lícula “Emiliana Gat-alana”, en què s’explica “la història de vida de la nostra gata”, que fa poc ha fet disset anys.
Actualment, en el cinema hi ha “una crisi molt forta en la forma i en els continguts” i afegeix que “tot es fa de pressa i tot són efectes. I el missatge, on queda? S’estan reciclant les mateixes històries que van tenir èxit fa 40 anys”.
Ha fet classes de cinema documental a l’ESCAC i des de l’any passat també fa classes a la UIC de Barcelona. Actualment, està immers en escriure un llibre sobre cinema
