La cultura popular l’atreia de quan era petit i explica que “no sé si m’ho explicava el meu avi o jo li demanava que m’ho expliqués”. La seva implicació en aquest camp va començar “amb la recuperació de la Festa Major”, en els anys setanta. “Bàsicament, els primers que la vam fer grossa vam ser el Marc Galí i jo, i ell volia fer uns bastoners i jo uns geganters”. Recorda que “jo tenia la dèria de recuperar els gegants del castell, que estaven allà des de 1966, criant pols”.
“Eren els començaments de la democràcia, el Jordi Labòria tenia clar que volia canviar la Festa Major” i així va ser. Va començar a dedicar-s’hi professionalment, primer a l’Ajuntament de Terrassa i després a la Generalitat, en el món de la cultura popular. Va ser un dels iniciadors del Drac i va passar per Minyons i Castellers.
Juntament amb Galí i Lluís Puig van treballar per establir els protocols de la Festa Major de la ciutat. Segons el seu punt de vista “s’hauria de tornar a fer una lectura dels actes de Festa Major” pel que fa als seus continguts. “S’hauria de revisar la cercavila i valorar què hi fa cada grup i per què. El concepte de cercavila inclusiva, en el sentit de per a tothom, no existeix”. Defineix la cultura popular com a “tot el que no està sotmès a les modes” i diu que “la festa major ha de ser participació i ha de ser del poble i per al poble”.
Ha fet “ràdio, televisió i alguns articles de premsa”. “Era una forma de col·locar la cultura popular” en els mitjans, que llavors no n’hi havia. Ha fet coses de ficció, però era “un mes a mes”.
