La música li ve “una mica de família” i quan va acabar la selectivitat es va decantar per aquesta formació. Va triar el piano i recorda que “en tenia a casa, el feia sonar, i vaig començar a estudiar-lo així, de manera molt natural” i opina que “em sembla un instrument apassionant i molt complet, que té molts recursos”.
Durant un temps va compaginar els recitals i donar classes a escoles. “M’hi vaig trobar fins que la vida em va permetre deixar les classes”, comenta. Va entrar en el món coral, que “va ser com una de les grans sorpreses de la vida” i assegura que com a pianista estava acostumat “a tocar sol, i com a molt feia música de cambra, amb petites formacions, però, de sobte, vaig descobrir el que tenen tots els instruments orquestrals, que és fer música en conjunt”.
“M’he anat especialitzant i, com que no hi ha una formació concreta d’això aquí, m’ho he anat trobant, i la veritat és que tinc traça, i, a més a més, m’ho passo molt bé”, comenta. Està Cor Jove de l’Orfeó Català i moltes corals que no tenen pianista li demanen que vagi per als assajos. A més, fa altres col·laboracions al Palau de la Música. El piano, apunta, “em permet com capbussar-me en el que em passa per dins sense haver de posar-hi paraules”. “Cada pianista té el seu pianisme, la manera que li és més afí”, manifesta.
També està immers en el seu projecte, un duet que es diu VorAigua, amb la Muntsa Moral, amb cançons pròpies. “És un espai creatiu que ens dona molta vida i estem fent el tercer disc”.
