Es va iniciar en el món de la cuina al Refugi d’Amitges i de l’Estany Llong, al Parc Nacional d’Aigüestortes. S’estava formant en joieria i un dia va pujar allà a veure un company d’estudis que treballava allà. “Els hi faltava algú i em vaig quedar allà, i allà vaig començar a agafar afició”, recorda. Ja cuinava de vegades a casa i quan va tornar aquí va obrir una “espagueteria” amb un amic i “ja vaig veure clarament que el meu ofici era cuinar”.
Després de tenir altres establiments, va obrir el “Damunt un Cel de Fil”, un restaurant enterament vegetarià, una aposta que ja havia anat introduint en els anteriors locals. “Va costar una mica, al principi, però al final va casar molt bé. I llavors va estar més de moda el vegetarianisme que ara”. Li va arribar un projecte d’obrir un restaurant a Bali i si va engrescar, però amb la pandèmia i tot se’n va anar en orris.
Ara fa dos anys que va obrir Baransu, un restaurant amb molts plats vegans, però també de vegetarians. “A Terrassa, de moment, soc l’únic, és curiós i no em puc queixar de com em va i ve gent també que no és vegetariana”, diu. Opina que “ara el vegà es pot trobar a molts restaurants que tenen una oferta amb cara i ulls”, cosa que fa deu anys no passava. Abans, agrega, “molts tenien oferta una vegana que era verdures a la brasa i pa amb tomàquet”.
Sempre li ha agradat molt ha sigut l’interiorisme i en els locals de restauració que ha regentat ha procurat “transformar-los i crear peces, amb coses reciclades i relació amb l’art”.
