El món del cinema “sempre m’havia agradat des de petit, però arribar a fer una pel·lícula és complicat i, en canvi, fer un còmic, era molt més fàcil. I llavors em vaig posar a explicar les meves històries dibuixant”, exposa. Va començar a formar-se, primer a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, i després a la Joso, escola de Barcelona.
Comenta que “m’agrada expressar-me dibuixant” i apunta que ha fet una mica de tot. “No m’he encasellat. He fet animació a Neptuno Films, cartells d’obres de teatre i també tires còmiques al diari “El Clarín”, de Xile”, diu. Se sent còmode fent humor gràfic i també dissenya samarretes.
Creu que en aquest camp “hi ha molt talent. El que passa és que ara la intel·ligència artificial és un hàndicap per als il·lustradors” i afegeix que “qualsevol que es vulgui guanyar la vida amb alguna cosa creativa ho té una mica complicat. Però les persones sempre tenim alguna cosa única a aportar”, declara.
“Sempre he tingut com la necessitat d’explicar històries, des de petit”, sosté i ha descobert la seva part “actoral” amb la companyia de teatre Qollunaka. “També pujo a l’escenari. El treball d’il·lustrador sempre és molt solitari i, en canvi, el del teatre és molt col·lectiu. I així anem equilibrant una mica. Tot connecta amb explicar alguna cosa al públic”, afirma.
Fa uns anys va crear el teatre de titelles que es deia Nautilus. Els matins treballa al Colmado Roca. A Instagram es poden veure els seus treballs d’il·lustrador, a @carleslaonarradorvisual.
