Es va formar com a infermera, una professió que volia fer “des de petita”. També era voluntària de la Creu Roja i recorda que “la persona que ho coordinava em va dir que bona assistent social. i llavors em vaig engrescar a fer unes pràctiques”. Va tenir família, dos fills i treballant i fent voluntariat fins que va haver-hi un trencament amb la parella. En aquest moment, va començar a interessar-se “pel tema final de vida i això em va fer arribar una mica al budisme”.
Va viatjar a l’Índia i va fer un curs de meditació. “Estava molt entregada a l’església, a nivell cristià, però la persona que feia el curs em va dir que jo seria una bona monja”, budista.“Vaig començar a plantejar-m’ho i l’any 2008 em vaig ordenar com a monja a Birmània”, diu. Allí hi va estar sis anys i també un temps a Tailàndia.
Quan va tornar ho va aparcar una mica, per ajudar els fills i els seus pares. Però després hi va tornar. “Les monges budistes viuen de la caritat, del que la gent els hi dona”, comenta. El budisme, per a ella, “és una forma d’entendre com ets interiorment, per entendre la teva ment” i també “és com aprendre a ser millor persona, a estar com més feliç, a tenir millors relacions. És una perspectiva com molt pragmàtica”. Creu que les dues religions tenen una base ètica “molt similar” i li agrada “mirar cap a allò que ens uneix”.
El passat mes de juny es va ordenar com a bhikkuni, que és una monja “més compromesa” i es va convertir en la primera en tot l’Estat espanyol i exerceix a un monestir situat a Matarranya..
