Tot estava entre dues carreres, Relacions Públiques i Psicologia i “em van agafar” a la segona opció. Un cop va iniciar aquests estudis, “ho vaig tenir claríssim” i va saber de seguida que volia decantar-se pel vessant “forense criminològic”. Va fer un màster de forense en el qual el seu treball anava sobre “violència filio-parental” i va crear “un projecte per a atendre famílies que vivien situacions” com aquesta, l’Associació Raíces, l’any 2013.
Paral·lelament, va entrar a treballar a l’administració i va fer tasques a centres penitenciaris i en equips de tècnics penals, una experiència que li va suposar un gran aprenentatge. Fa dos anys, no obstant això, va decidir centrar-se només en la seva associació. “La vaig crear sense cap expectativa, simplement pel fet de poder acompanyar a famílies que patien aquesta classe de problemes”, comenta.
A Raíces treballen en “qualsevol cosa que dins d’una família pugui generar incomoditat, pugui generar conflicte, pugui generar malestar”, apunta. Els hi arriben casos derivats de Serveis Socials, però aquest tipus de violència, remarca, pot passar a qualsevol classe de família. “La majoria dels casos se soluciona, però cal demanar ajuda com més aviat millor i tallar el risc”, diu, i afegeix que “el més important és que a casa hi hagi respecte”.
Raíces ha anat creixent i han ampliat “el camp” i explica que ara “tenim una línia molt preventiva, on treballem molt amb infància per ajudar-los en temes de gestió emocional, de frustració”.
