Diu que va veure clar que volia estudiar Medicina quan tenia nou anys i va tenir clar que “m’interessava més la part preventiva que la part més curativa”. En una època en què “anava destinada a fer de secretària”, va demanar als seus pares poder fer el Batxillerat i “poder estudiar la carrera”. Ha passat per diversos llocs dins del sistema sanitari, però bàsicament “sempre m’he dedicat més a la part preventiva i a la part de salut pública. També he fet de metge de capçalera”, apunta.
Ha fet docència i subratlla que era “molt de fer participar els estudiants, de treball per casos, no una docència clàssica de classe magistral”. Afirma que “totes les àrees en què he treballat, les trobo apassionants. M’agrada començar i acabar projectes, però tenir nous projectes” i que “sempre m’ha agradat el repte i he gaudit en tots els àmbits on he estat”.
Comenta que sempre ha posat “molta passió” amb els pacients i que “amb els malalts i quan fas docència és una retroalimentació molt ràpida”. Opina que “dins del sistema sanitari, és molt important saber mesurar resultats i no posar-te tant en tot el que és el detall del procés” i “l’atenció primària és la porta d’entrada al sistema”, agrega. “Els metges i els mestres són el nucli més important, però si hagués de prioritzar en polítiques estratègiques, primer seria l’educació”, manifesta.
Va fer la tesi doctoral sobre les hospitalitzacions evitables com a mesura de la resolució de l’atenció primària. Per aquest treball, va rebre el Premi Nacional de Recerca en Atenció Primària.
