Ara fa un any que es va jubilar, després de 39 anys treballant al Conservatori de Manresa. De petit li agradava la música i cantar i recorda que “anava a l’esplai, veia els monitors que tocaven la guitarra, i jo volia tocar la guitarra i cantar com ells”. Tocant la guitarra a casa, un senyor que el va escoltar li va proposar fer-li classes i, més tard, el va instar a estudiar al Conservatori de Terrassa. També es va formar en pedagogia musical i direcció coral.
En principi treballava a la Mina d’Aigües fins que va decidir deixar-ho i dedicar-se del tot a la música. “Vaig començar amb algunes escoles aquí a Terrassa, fent unes petites classes” fins que va superar unes oposicions per entrar al Conservatori de Manresa. Li ha agradat la docència, però també diu que “sempre he trobat a faltar poder tocar en públic”, si bé la feina i altres aficions han ocupat la major part del seu temps. “Un ha de triar. A la vida hi ha coses que ens poden agradar, però que les hem de descartar. Has d’anar a allò més pràctic”.
Ha dirigit diversos cors, com el juvenil del Conservatori de Manresa, però també d’altres. Considera que, en una coral, “quan les coses funcionen, es produeix una màgia. Hi ha com una comunió entre el director i els cantaires. És molt satisfactori i m’ha omplert molt”, subratlla.
L’astronomia és una de les seves aficions i veu lligams d’aquesta ciència amb l’art. “A moltes escultures hi ha referències als astres, a la Lluna, als déus. Tota la mitologia està plasmada al cel”.
