Quan feia quart d’ESO ja tenia decidit ser cuiner. “Sempre havia fet coses creatives i era un ofici que em va cridar bastant l’atenció”, diu. Es va formar durant quatre anys al Basque Culinary Center, a Sant Sebastià. “És una cultura gastronòmica molt diferent, és molt de carrer, molt de sortir a menjar”, recorda. Les pràctiques les va fer en diversos restaurants, a Barcelona i també a l’estranger.
Va entrar a treballar al restaurant Oaxen Krog, a Suècia, però l’experiència no va durar gaire per la pandèmia. Va tornar aquí i un temps va treballar en el sector de les residències de gent gran. Més tard va estar al restaurant Can Solà fins que va decidir posar-se pel seu compte. El mes de desembre farà dos anys que, amb l’Amaia, la seva parella, van iniciar el projecte d’un restaurant propi, que es diu Ignot.
“És una experiència nova, però és bastant bonic, perquè connectes més amb el client. És més rodona l’experiència, com més controlada”, detalla. A l’Ignot “hi ha coses de moltes cuines, podria dir de tot, tècniques japoneses, brasa coreana...”, explica. “Intento ajuntar-ho tot amb receptes de tot arreu i que tingui sentit”, agrega.
“La idea és un espai ampli, no fem torns i el ritme és com si estiguessis a casa. És una barreja entre un restaurant i una societat gastronòmica basca”, sosté.
Intenta aportar el millor del que ha après on ha estat. Opina que “Els nòrdics, en acollir les persones, crec que són els millors. Et tracten de tu a tu, però mantenint aquest respecte, com si et coneguessin”, diu.
