Va estudiar INEF i va estar trenta-tres cursos treballant a Cultura Pràctica, actualment l’Escola Creixen. Abans de tot, però, es va dedicar al bàsquet i va jugar al Sant Josep de Badalona, després Cotonificio, a la màxima categoria. En acabat va jugar a equips locals com el Terrassa Bodynamic o el Sant Pere i també ha fet d’entrenador.
Opina que el bàsquet li ha donat molt i “em continua donant i subratlla que “m’ha aportat molt, sobretot “molts valors”. No s’oblida d’un partit en què es va enfrontar al seu fill. Continua vinculat com a membre de la Comissió Consultiva del Consell Esportiu.
És natural de Barcelona, però es va casar amb una terrassenca i va arribar a aquesta ciutat l’any 1976. No li hauria desagradat continuar en el bàsquet professional, però fer de docent, diu “em cridava i m’agradaven molt més les classes” i ha gaudit molt en el món de l’ensenyament. Va rebre ofertes per anar a entrenar a fora, però assenyala que va preferir continuar com a professor.
“El ser docent m’ha omplert la vida i l’escola em donava molta vida”, assegura. El dia que es va jubilar “em vaig treure el rellotge i no me l’he tornat a posar mai més”. Considera que “durant tota la meva vida professional i en el meu oci, que en un moment també va ser professional, he sigut un privilegiat”.
Va fer de corresponsal dels partits del Terrassa FC en el desaparegut diari esportiu 4-2-4 i també va treballar per a Antena 3 Radio, i guarda “molt bons records d’aquesta època”.
