Està jubilat i recorda que sempre ha treballat de “manyà de maquinària”. Va començar en el sector del tèxtil i va acabar amb “maquinària de forn i pastisseria”. Va treballar en ciutats com Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat. Ara fa sis anys que és el president de la Mutualitat les Arenes, entitat a la qual va entrar fa dotze anys, formant part de la junta directiva.
Explica que aquesta mutualitat es va fundar després de les riuades de 1962 i la incertesa que va sorgir entre la gent del barri pel que fa als enterraments i l’alt cost que tenien. L’Associació de Veïns i un personatge com el Pare Alexandre, apunta, van fer força i, finalment, tot es va concretar l’any 1976 i, enguany, aquesta entitat celebra el seu cinquantenari. “El primer president va ser el Pablo Gómez”, rememora.
En els nostres dies veu que ha baixat “el tema de solidaritat i de voler fer alguna cosa fora de l’àmbit diari teu, de cara a la societat, al municipi o a la comunitat”, si bé es mostra comprensiu perquè “avui dia la vida et dona moltes coses bones”. Considera que manca “empenta”, però potser és que “la gent jove, que és la que ha d’anar reemplaçant, no té motivació o no l’hem sabut motivar. Aquest és el meu dubte”. També veu menys implicació de les persones amb el seu barri i no hi ha tant esperit de barri com abans.
“La gent gran comença a fer alguna cosa quan es jubila. Jo, quan m’he implicat en la Mutualitat, ha sigut quan m’he jubilat, perquè tenia temps per anar aquí, per pensar-hi una mica”, diu.
