Va formar-se en Fisioteràpia i creu que va ser perquè “tota la vida he estat vinculat al futbol i potser va ser una sortida en què vaig veure que podia continuar una miqueta en aquest món”. Però, quan va començar la carrera, “vaig veure que em va agradar més del que jo pensava”. Només acabar els estudis, va començar a treballar en el món del futbol. “Va ser casualitat, però no era un objectiu principal”.
Va passar per clubs com el Miapuesta Castelldefels, el Terrassa FC i el Sant Andreu i també va estar un temps en el món del hockey, al CD Terrassa fins que, l’any 2012, va prendre la decisió de muntar la seva pròpia consulta, que es diu Fiosan, i que encara continua. “El món del futbol és molt inestable i, a més, en aquestes categories guanyes per anar subsistint”, explica. Continua fent feines per al futbol, però “de forma externa”.
Està especialitzat en lesions esportives, sobretot en relació amb el futbol. És una professió que ha canviat molt i diu que “està evolucionant moltíssim, i abans el físio pràcticament feia totes les lesions del cos, i ara ens especialitzem”. En aquest sentit, agrega que “i és millor ser especialista en una cosa que no saber poc de tot” i si alguna cosa s’escapa, “és molt millor derivar” i lamenta que “a la Seguretat Social nosaltres tenim un paper molt secundari”.
Creu que, avui dia, com en tots els oficis, “t’has d’anar renovant i actualitzant, perquè surten noves màquines, nous tractaments i noves maneres de fer, i t’has d’adaptar”, manifesta.
