Va néixer a Caracas i, allà, es va formar en Filosofia. Mentre va romandre al seu país va ser professor d’Universitat i també va formar part del servei diplomàtic veneçolà. En aquesta feina va estar en llocs com “Alemanya, a Portugal, a Trinidad i Tobago, al consolat de Barcelona” i va treballar “al servei intern”. A Alemanya va conèixer a una noia de Manresa que estava estudiant, més tard es van casar i es van establir aquí.
Ja aquí, “vaig intentar trobar alguna cosa més relacionada professionalment amb el que jo feia abans”, però era complicat. A Veneçuela ja havia fet classes de Tai-Txí, una disciplina que sempre l’ha atret i que considera que és “un exercici molt complet i que et serveix per a tota la vida” i agrega que també “és una manera de viure”. Fa classes al Casal Cívic de Can Jofresa i al Casal Anna Murià. També en fa a altres localitats com “Badalona, Manresa, Rubí o l’Hospitalet de Llobregat”. A més, fa formació de Txikung.
Diu que la gent que va a les seves classes “és molt agraïda” i s’estableix una relació de “donar i rebre” amb els seus alumnes. “Podria ser competitiu, però no ho és i tampoc hi ha cap pressió. La pressió és el compromís. Això és important”, sosté. “Si vols aprendre Tai-Txí, has de practicar-lo, com qualsevol coneixement. Si no el practiques, no l’aprens”.
Passar de fer classes a la universitat i tasques diplomàtiques a fer de professor d’aquestes disciplines “va ser un canvi total, una reinvenció”. En aquest cas, “no tenim exàmens”.
