La història sempre l’havia atret i quan va haver de decantar-se per una carrera va plantejar-se “estudiar història, que és estudiar el que altres han escrit, altres han dit, o fer arqueologia, que és crear història nova”. A més, recorda, “sempre que passava per un edifici abandonat, sempre que veia una cosa antiga, deia, quantes coses han pogut passar aquí?” i va acabar de decidir-se.
Durant la formació no hi ha moltes excavacions, però és habitual presentar-se de voluntari a excavacions de diversos grups d’investigació. Comenta també que, quan s’acaben aquests estudis, s’acostuma a fer un màster i “molta gent es dedica a l’arqueologia d’empresa”, que és quan es troba alguna cosa antiga, “nosaltres anem i ho documentem abans que ho destrueixin”. “El més important per un arqueòleg, avui en dia, ja no és tant l’objecte en si, com el lloc on surt”, diu.
Actualment, està en el seu segon any de doctorat i subratlla que “estic en un grup d’investigació de l’Autònoma, que es diu Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient”. El Pròxim Orient “és el Silicon Valley de l’arqueologia i tot el que surt allà li dona mil voltes a qualsevol cosa que puguem trobar aquí, perquè les societats que vivien allà es van desenvolupar i molt més abans que a la península Ibèrica o a la resta del Mediterrani”, diu.
“La gent té molt de curiositat per saber el que fem”, apunta, però agrega que no té res a veure amb el que es veu a les pel·lícules. “El que sí que també lluitem molt és contra el desconeixement”.
