Fa dos anys que va començar un un projecte, el pòdcast “Rompiendo Tabús”, que emet una o dues vegades al mes. “És un altaveu per parlar una mica de la discapacitat”, centrat “a dir que hi ha moltes coses per abordar, hi ha moltes barreres encara per les quals lluitar”, assegura. Un accident laboral li va deixar una incapacitat i, a més, té un fill depenent i, d’aquí va sorgir la idea del pòdcast.
“Vaig veure que hi havia moltes injustícies, que hi ha massa burocràcia en aquest sentit i si tu ja ho estàs passant malament, sembla que tot s’endarrereix més en aquest aspecte”, comenta. “Tinc diverses seccions dins del canal, però la majoria se centra en fer entrevistes a persones amb discapacitat”, assenyala. I apunta que una discapacitat “et pot limitar, però no et condiciona. Pots continuar amb la teva vida”.
“És un hobby, però és amb una finalitat d’ajudar a la gent”, manifesta. Un altre dels motius pel naixement d’aquesta iniciativa és que “es fan lleis i es fan coses que realment són de cara a la galeria, que queden molt boniques, però després no són efectives en el dia a dia de la gent”.
“Queda genial en xarxes dir, jo ajudo, jo col·laboro, però en acabat a l’hora de la veritat...”, lamenta i diu que la gent és més receptiva ara, però “falta molt per fer” i l’administració ajuda poc.
Comenta que al pòdcast també parlen dels diferents dols que hi ha. “N’hi ha com la discapacitat o la malaltia, quan et donen el diagnòstic, i que al final has d’acostumar-te a acceptar-ho”.
