En un principi, la seva intenció era estudiar Filologia Catalana, però una professora li va dir “escolta, tu parles bé, no t’agradaria fer Periodisme?” I, finalment, es va decidir per aquesta formació i assegura que “és la meva passió des del primer dia que vaig entrar a la carrera”. El millor moment per a ella, quan les pràctiques de ràdio i apunta que “enlloc em sento com em sento davant d’un micro”. Per a ella, la ràdio “és un lloc on em puc deixar anar”. Està estudiant tercer.
“Em sento que estic comunicant, que estic parlant amb gent, que estic expressant-me sense la vergonya que m’estan mirant”. També recorda que li agrada moltíssim “escriure, de sempre”, diu.
Creu que el periodisme viu “un punt d’inflexió en què s’està adaptant, està canviant. Naturalment, hi haurà alguns formats que continuaran en el futur, que s’adaptaran, que hi haurà petits canvis, i d’altres que potser es proposen ara i després no quallaran”. I sobre l’aparició de la intel·ligència artificial en el sector opina que “ho veig com una oportunitat si està ben emprada”.
Considera que, actualment, “ens arriba informació de tants punts diferents que hem de mirar de ser més crítics amb el que llegim i saber diferenciar” i també és del parer que “informant-te, formant-te, i llegint, aprens a ser crític i a interpretar”.
Presenta el programa “A Toc de Plaça”, dedicat a la cultura popular de la ciutat, a la Ràdio Municipal de Terrassa, que l’emet els dijous i els dissabtes, a partir de les 12 hores.
