És el president de Terrassa Breaking, una associació que es va crear l’any 2016. Quan va deixar el futbol, fa disset anys, “vaig començar a explorar altres coses que podia fer per cremar una mica d’energia”, però que també tinguessin “com una part artística” i, amb uns companys d’escola que ja s’hi dedicaven, va iniciar-se en el break. “Vaig anar a provar amb ells i em va encantar des del primer dia”, declara.
El que més el va atraure d’aquesta pràctica va ser que “hi ha una comunitat que és molt acollidora i hi ha com un esperit com d’absorbir gent nova”. Recorda que “l’escena d’aquí també estava molt connectada amb la Barcelona” i va començar a anar-hi i “vaig conèixer més gent i se m’obrien portes”.
“L’esperit del break és molt de grups, de quedar amb els col·legues de sempre, assajar coreografies i planificar a quina competició anirem d’aquí no sé quants mesos”, comenta. I afegeix que “amb els joves, tot i que en alguns, evidentment, encara hi és, per sort, s’està perdent”.
Destaca el col·lectiu per sobre de tot i que “el break es fa amb un cercle. És un ritual i es crea una energia moguda per una música i la gent comparteix” i assegura que “és com una mena d’oasi dintre del sistema”. Professionalment, és periodista i treballa de tècnic de comunicació a la UPC.
El moment àlgid del break, cap a principis dels 2000 fins al 2010, “va ser com el punt més de moda i des d’aleshores ha anat baixant, a poc a poc. No hi ha tampoc una causa molt concreta”.
