El fet de decidir-se per ser periodista creu que va ser “bastant vocacional” i un llibre de l’Antoni Bassas el va acabar de decantar cap a aquesta professió i, en especial, en el vessant esportiu. Tot i això, va començar “fent periodisme municipal” i també li va agradar. Després de passar com a col·laborador peel Més Terrassa o la Ràdio Municipal, i ja cobrant a l’Avui Terrassa, va entrar de becari al Mundo Deportivo l’any 2009 i, un any més tard, ja s’hi va incorporar com a redactor.
En els seus inicis, feia informació de la secció Poliesportiu, però uns anys més tard va entrar a formar part de la secció que informa sobre el Barça. La premsa escrita és la que més l’atrau, si bé avui en dia “fem de tot”, la ràdio també és un mitjà que li agrada molt i “encara ara faig moltes col·laboracions i m’ho passo molt bé”, detalla.
Informant del Barça admet que “estàs més en el focus”, però no ho veu tan diferent de quan va començar a fer periodisme local. Assegura que “la majoria de les coses que he après del periodisme va ser a Terrassa, fent periodisme municipal, que és la gran escola”. “El que t’ha de diferenciar crec que és el rigor, perquè ara hi ha molta gent que parla i cal saber diferenciar molt bé del que és informació i opinió”, diu. L’any 2012 va escriure un llibre sobre els Jocs Olímpics. “Va ser una experiència molt enriquidora”, afirma.
Reconeix que el periodisme esportiu ha canviat molt en els últims anys i, en gran part, aquest canvi “ens ha privat de moltes coses, com per exemple, que ara no pots viatjar amb l’equip”
