La pràctica de les arts marcials li ve de la seva germana Montse. “Ella era una apassionada de les arts marcials i jo vaig començar amb deu anys”, manifesta. Totes dues van començar a fer karate, en una època en què hi havia poca presència femenina i, de fet, la seva mare les volia apuntar a altres activitats “com dansa o cosir”, recorda.
Van començar a anar a un gimnàs, entrenant amb nois, i “vam començar a competir i a despuntar”, guanyant campionats de Catalunya i d’Espanya. Més tard, “i gràcies als meus pares”, van obrir el Kimura Gym, que el passat mes d’abril va complir els 36 anys d’existència. Lamentablement, la seva germana va morir l’any 2022, i des de llavors s’encarrega ella de la gestió del gimnàs, on considera que “hem fet una família”. També fan classes de defensa personal. Admet que, “ens va costar molt obrir-nos camí perquè era un esport de nois”.
De les arts marcials destaca com a valors “l’autocontrol, la disciplina i la companyonia”. Sobretot, li agrada ensenyar a infants. “És quan gaudeixo més”, apunta i diu que cada nen té la seva idiosincràsia, ja que cadascú és diferent, i demana “no etiquetar-los mai”. Als seus alumnes les hi inculca que a les competicions han de tenir “molt de respecte, guanyin o perdin” i que el més rellevant és que “estiguin satisfets”.
Troba molt a faltar la seva germana Montse, que va morir el setembre del 2022. “Era germana, amiga, companya de feina, sòcia... Ho era tot per a mi. La tinc molt present i sempre la menciono”.
