Marc Ferrer, historiador i bomber voluntari
Recorda que el seu pare tenia un taller de pintura i en teoria hauria d’haver anat a treballar amb ell i, per aquest motiu, va fer estudis d’administratiu, però no li agradava. Després d’un intent d’estudiar Informàtica, va fer el COU i es va acabar decantant per formar-se en Història, tot i que hi havia altres alternatives que l’atreien.
Paral·lelament, va començar a treballar a l’estiu amb els bombers, d’auxiliar forestal. Abans, ja havia fet de vigilant forestal. Finalment, va aterrar al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), on encara treballa, amb tasques d’operador i coordinació. “Allà coordinem les grans emergències”, apunta.
Es va especialitzar en Història Moderna i té una pàgina web que es diu “Bombers en Guerra”. Li hauria agradat dedicar-se exclusivament a bomber, però li va faltar “sort”. Es queixa que la frase “tenir idees de bomber” es fa servir negativament i subratlla que “és al revés, les idees de bomber són les millors que hi ha. Un bomber ha d’improvisar en el moment amb el que té”.
Actualment, veu que “falta més voluntariat, més compromís i falten més bombers, professionals o voluntaris, i millor equipament i millors pressupostos”. Opina que “la història no deixa de ser una eina política” i que entre els joves “no hi ha interès” per la història.
Ha escrit llibres, alguns relacionats amb la història dels bombers. A més, “faig classe d’Història de Bombers a l’Escola de Bombers”. I és de la junta del Centre d’Estudis Històric de la ciutat.
