Ballava sardanes i també formava part d’un esbart. Va començar a ballar a l’escola, recorda i va ser director d’Esbart, a Torroella de Montgrí. Més endavant, i a través d’una amiga, que tenia una escola de swing a Sabadell i, tot i que per la feina, viatjava molt, va anar-hi i “em va canviar la vida”, subratlla. Va començar a ballar a aquesta escola i, amb el Gerard, un company de classe, van acabar decidint muntar la seva escola aquí i va néixer Triple Step, l’any 2016.
Fa dos anys que va deixar la seva feina i es dedica exclusivament a aquest projecte. “L’escola ja tenia vuit anys i crec que era l’hora de fer aquest pas endavant i intentar-ho”, afirma. Està content d’haver-ho fet i diu que “he guanyat en moltes coses”. Explica que “l’escola dinamitza tot allò al voltant del lindy-hop i el swing. Fem ballades al carrer, activitats amb els alumnes, de cap de setmana, marxem de colònies”, diu.
Per a ell, “ballar és connectar amb un mateix, i és aquest punt de llibertat, de sentir-te connectat amb la música, aquesta conversa amb la música i tu. Tinc la sensació que el ball és molt terapèutic”. I afegeix que “és important la connexió humana que genera, en una societat en què cada cop estem més aïllats, darrere del telèfon, i que tot ho fem a través de les pantalles”. “Quan estàs ballant amb algú, estàs compartint”.
