Primer va estudiar Criminologia i Política Criminal perquè “m’interessava moltíssim tot el tema de la psique, el perquè passen les coses, què passa al cap de les persones, quina connexió hi ha o quina desconnexió en el moment de fer un acte delictiu”. Tenia la intenció de “tirar cap a la investigació”, però quan va acabar va entrar en un centre de justícia i va descobrir la part més social, que “em va atrapar” i, arran d’això va fer Educació Social.
La formació en Criminologia, li ha anat bé per als temes socials i “m’ha donat tot un bagatge i uns coneixements en l’àmbit més de psicologia o l’àmbit més legal”. El que més l’atrau de la seva feina és “conèixer la persona, més enllà del patiment, més enllà del dolor. Acompanyo a persones i els faig veure el seu potencia. Al final, em fa créixer com a persona”.
La seva principal feina la fa a Som Llar i ho complementa amb altres tasques a justícia. Sobre si les persones que tracta es deixen acompanyar, “hi ha de tot”, però “és important observar i donar espai i temps, i hi ha persones que els costa més i des de l’obligació o la imposició no aconseguiràs res”. “No puc acompanyar-les si jo no em cuido i no estic preparada”, sosté, i afegeix que “per a mi és una feina molt vocacional i quan fas alguna cosa de manera vocacional sempre tens aquest plus que per obligació no fas”.
