No li hauria desagradat fer Medicina, però va acabar estudiant Magisteri. “Jo ja feia d’entrenadora de bàsquet a l’escola Vedruna Vall i llavors ja tenia contacte amb els nens i m’agradava molt. I vaig agafar aquest camí”, comenta. Després va treballar a aquest centre fins que va sorgir la idea de crear el Complex Educatiu Aral i “és una de les coses més encertades que he fet a la meva vida, la veritat”, diu.
Amb una companya de la carrera, l’Àngels Freixes, van decidir aquesta opció que ara fa 37 anys que va començar a funcionar. A les dues els agradava l’educació, però encaminada a “ajudar els alumnes de cara als seus estudis” i a “assolir els continguts que ens exigeix el sistema educatiu”. Ho fan establint una relació “emocional”, diu.
“Ells saben que tu confies en ells i van millorant i quan agafen la confiança de creure que són capaços, és una explosió. I això gratifica molt”, subratlla. Treballen amb alumnes des dels sis anys fins “a la selectivitat”. Afirma que “els infants i els adolescents i els joves, en general, són molt agraïts i et donen molt”.
Sobretot li agrada la feina que fan al seu centre perquè “ho puc fer a la meva manera, ningú em mana, no hi ha burocràcia. Puc fer el que penso que li ha d’anar bé a l’alumne. Aquesta llibertat és la diferència”, manifesta.
