Va néixer a Basilea (Suïssa) i es va formar com a enginyer geotècnic per la seva “gran connexió amb la natura”, adquirida en els seus anys a aquell país on els seus pares havien emigrat. Quan tenia uns tretze o catorze anys, recorda, la família va tornar a Catalunya i es va establir a Barcelona. Ara fa vuit anys que viu a Terrassa.
Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona i, quan va tornar de la “mili” va començar la seva primera feina com a “consultor geotècnic dins de la construcció de projectes de carretera” quan hi va haver “l’eclosió de la construcció de carreteres a tot Espanya”. Més endavant va passar a treballar a la Generalitat i, en l’actualitat, exerceix de “responsable del Centre d’Informació Viària de Catalunya”, un treball que “no és gens rutinari i en què tens possibilitats d’investigació”.
“Em trobo en una posició de servei públic que m’agrada i veus que la teva feina ajuda la gent”, apunta. Recorda que “l’accidentalitat dels últims deu anys ha baixat més de la meitat” però que “és un tema que preocupa”. Comenta que “per aconseguir que no hi hagi víctimes, que no hi hagi accidents, que són per errors humans, l’única forma és l’automatització absoluta de la xarxa viària i els vehicles” i, en aquest sentit, assegura que “veurem un cotxe que va sol, ho tenim molt a la vora”.
“Soc escalador i, a través de la carrera, vaig tenir sort de trobar una connexió amb el món professional, i ara, he tingut també la sort d’estar en un lloc per compaginar amb l’escalada, no ho he deixat”.
