Va començar amb la colla Drac i Bruixes de Can Boada quan tenia 17-18 anys i després va estar vinculat a la creació de la Bestiola del barri de Montserrat i també va passar per la Colla Bitxo del Torrent Mitger. Als Geganters va arribar pel seu fill, que “quan tenia deu anys s’hi va enganxar i jo també m’hi vaig implicar”. Des de fa quatre anys, és el president d’aquesta entitat.
“Al final, la cultura popular és una manera de viure també, i el que més m’agrada són els vincles socials” que s’estableixen, comenta. Afegeix que “soc una persona bastant apassionada amb allò que li agrada, però sobretot són això, són les relacions humanes les que et fa continuar i et crees unes amistats, i ja no és el grup de Geganters, sinó que ja vas a veure l’Ivan, el Marc...”.
Opina que “tothom vol estar en un grup per sentir-se que pertany a un col·lectiu”. I considera que els gegants “són el que més representa la cultura popular i la història de tots els pobles i cada poble té un gegant i sempre són les figures més antigues i arrelades”.
També forma part de l’entitat El Porronet que cada any es converteix en comparsa del Carnestoltes, amb unes 120 persones, i va ser-ne el president. “M’agrada crear, pensar alguna cosa i després posar-ho en pràctica”, manifesta. I explica que “per un dia de festa tens quatre mesos de feina”.
Ha fet diverses feines. Ha treballat de fuster, en el sector del metall, ha tingut una ferreteria i va tenir una casa de colònies. En l’actualitat, treballa al Consorci Sanitari de Terrassa.
