Explica que va estudiar Ciències de la Comunicació, perquè abans no hi havia carrera de Periodisme com a tal i, més tard, va formar-se per ser professora. Quan era petita “sempre posava les meves nines, agafava un micròfon” i jugava a fer de periodista. En l’actualitat és “cap d’estudis a l’Escola Goya i, a més, estic com a impulsora d’ADEAET, que és l’única associació que hi ha aquí a Terrassa de dones emprenedores”. Aquí s’encarrega de la comunicació i fa entrevistes.
Va treballar un temps a un diari de la ciutat que es deia NEWT i, “quan va tancar vaig decidir obrir un blog i posar les meves entrevistes”, afirma. Encara escriu a aquest portal. La premsa escrita l’atrau molt i subratlla que li hauria agradat “ser corresponsal de guerra”. A l’Escola Goya és l’encarregada del “taller de premsa” i també s’encarrega de “comunicació audiovisual” i economia.
Li agraden els seus dos vessants, de docent i de comunicadora. “Com a periodista pots conèixer tanta gent i com a professora no només tracto amb la classe, també amb les famílies”, exposa. Opina que “els periodistes sempre tenim com dues antenes i sempre anem mirant i dient, aquesta persona pot ser interessant” i afegeix que “tothom té una història per explicar i és molt maco que la resta de gent pugui veure aquesta història”.
Va escriure un llibre, “Els baguls dels oratges”, que es pot trobar per Amazon. “És una novel·la històrica i vaig estar tres anys gairebé cada dia a l’Arxiu Municipal” per recaptar informació.
