Durant quinze anys, “vaig ser nadador de competició. Va començar al CN Badalona, va passar després al CN Sant Andreu i va aterrar finalment al CN Terrassa, club amb el qual va tancar aquesta etapa. Ja havia fet tasques d’entrenador anteriorment i “em van oferir quedar-me com a entrenador aquí, primer, sobretot, amb la part de màsters a aigües obertes, que era la meva especialitat, i després amb els petits”, a l’escola.
Fa uns cinc anys, li van proposar “el tema de l’equip de natació adaptada i, evidentment, ho vaig agafar amb moltes ganes”. Des de petit, recorda, havia compartit des de petit equip amb diversos nedadors elits de natació adaptada, i “ja ho tenia com molt a prop, i em cridava molt l’atenció”, diu.
Actualment, a més, és seleccionador de Panamà de natació adaptada. Comenta que la natació “és un esport sacrificat i t’ha d’agradar molt” i destaca la importància de la família i, en concret dels seus pares, que “ens acompanyaven a tot arreu i ens animaven a seguir” a ell i als seus germans. “Sense una família ben implicada és impossible que arribi ningú enlloc”, opina. Elogia el sistema d’inclusió del CN Terrassa que “ens fa créixer més”. “Al final, quan tu només adaptes, estàs lluny de la inclusió. La inclusió és barrejar-ho, és poder treballar de manera conjunta”, assenyala.
Com a nedador va ser internacional amb la selecció espanyola, havia anat a l’Europeu i al Mundial Júnior en aigües obertes, i va estar competint a nivell internacional en la prova dels 25 quilòmetres.
