Recorda que quan havia de triar carrera “em vaig posar la cua de Psicologia a la universitat, i quan em faltaven les quantes persones em vaig canviar la de Magisteri” i no sap el perquè. Però el cas és que, finalment, va fer Magisteri, que també era una formació que l’atreia, “en l’especialitat d’educació infantil”.
“Per agafar una mica d’experiència, per poder fer els treballs en contacte amb els nens i nenes, em vaig posar voluntàriament en una escola bressol” mentre encara estudiava. En acabat, va entrar a treballar a l’escola d’on era exalumna, el Col·legi Santa Teresa de Jesús, d’això fa 38 anys. “Vaig estar divuit anys a Educació Infantil i després, per circumstàncies de l’escola, vaig passar a l’equip directiu” i ha sigut directora del centre durant setze anys. Fa poc més d’un mes, que s’ha prejubilat. “Penso que haig de deixar pas a les noves generacions”, diu.
“De directora n’he fet. Ho he fet molt de gust, m’ha encantat, però la meva vida estava a l’aula. A mi el que m’agrada és el contacte directe, l’aprenentatge amb els alumnes i tota l’experiència vital que comporta cada dia”, comenta. Sosté que “la vida d’escola cada dia és completament diferent i no saps mai el que et trobaràs quan arribis” i és del parer que “l’escola la fem tots, les famílies, l’alumnat, els mestres...” i diu que “mai he perdut l’entusiasme”.
“Per a mi, la meva vida ha sigut la família i l’escola, i l’escola l’he viscut com una família”, afirma. “Estic molt contenta de l’evolució de la nostra escola, ha sigut brutal i està en un moment molt maco”, diu.
