“Quan vaig néixer el meu pare ja era de la Junta del Centre Excursionista. Ell era escalador i esquiador, però penjar-me de cordes no m’ha agradat mai, m’ha agradat sempre tocar de peus a terra” i es va decantar per fer “petites caminades”. Com que li agradava molt “el romànic i l’art”, va canviar-ho per caminades “per anar a conèixer llocs”. “Més que anar a fer cims era anar més al vessant cultural”, afegeix.
L’atracció pel romànic li ve perquè “és una època de la història de Catalunya que sempre m’ha apassionat. És l’època, diguéssim, on va començar el que és realment Catalunya com a nació”. Quan prepara una caminada també es fixa en altres opcions, com una zona interessant geològicament. Forma part de la junta dels Amics de l’Art Romànic del Bages com a vocal i també vocal d’activitats de l’Associació Bastoners Kaminadors.
“Les activitats de marxa en diem marxa nòrdica i més, perquè sempre hi posem un plus a darrere”, apunta. Del romànic no només l’atrau l’art, sinó també la vida d’aquells temps. “De l’època medieval, un dels temes que més m’havia agradat era el tema dels càtars. Amb la família, quan els fills eren petits, cada any anàvem de vacances uns dies a França i anàvem a visitar els castells dels càtars perquè a mi la seva filosofia sempre m’havia fascinat”.
Va començar a estudiar Història de l’Art, però no ho va acabar perquè “també volia treballar i em va sortir feina a Aigües de Terrassa” i a aquesta empresa “he estat tota la vida laboral”.
