Va començar a jugar a tennis taula “al càmping, amb un amic que jugava al Club Tennis Taula Els Amics i jugant amb ell em va dir, vine a provar allà i hi vaig anar i em vaig quedar”, comenta. El que més la va atraure d’aquesta disciplina és que “és un esport individual i que també és en equip” i era el que buscava, “un esport en què pogués dependre només de mi, però que alhora també fas pinya”.
Per una luxació de maluc i de genoll, juga a la categoria Classe 9, tot i que va començar a competir en categories no adaptades. Primer ho va fer a Catalunya i, després d’un temps en què no li concedien aquesta condició, ja ho va poder fer a nivell internacional. A l’últim Europeu júnior, formant part de la selecció espanyola, es va penjar tres medalles en les tres competicions en què va participar, una d’or i dues de plata. Aquest mes de novembre, participarà en l’Europeu absolut.
Actualment es prepara al CAR de Múrcia. Ha suposat “un canvi brutal, perquè el que feia en una setmana ho faig allà en un dia”, apunta. Sobre el club terrassenc, assenyala que “ha crescut molt”, en especial en instal·lacions”. Ha fet classes als més petits i li ha agradat molt fer-ho. Opina que el tennis taula es veu “com el típic esport de càmping i es pensen que no et mous i és un esport molt complet i no com el pinten”.
Ha estudiat el grau mitjà de vídeo, discjòquei i so i li falten acabar unes pràctiques. Explica que li agradaria dedicar-se a la fotografia esportiva o, si no, a la il·luminació d’espectacles.
