Fa trenta anys que “faig de pallasso professional”, apunta. Recorda que “teníem un col·lectiu de teatre de carrer, amb el Pep Mestres, Alternatiu X i l’any 1996, ens fitxa la Viki, que era la pallassa Vichyssoise, per a la companyia Pallassos Perillassos. I allà vam estar quatre anys”. Allà diu que van aprendre el que era una companyia de pallassos i, l’any 2004, amb l’Albert Pérez, van crear Filigranes, que encara continua actuant.
També fa classes a Tub d’Assaig i subratlla que “van ser una de les companyies que vam iniciar aquest projecte”. “Fa tres o quatre anys, el Pepe de la brigada de les escoles de Terrassa, em va recordar que quan tenia 7 o 8 anys, a la Plaça Vella, em va preguntar que volia fer de gran i li vaig dir que volia ser pallasso”.
De la seva feina li agrada sobretot “el procés creatiu, com quan a la pàgina en blanc fas un dibuix. Fins que arribes a l’estrena de l’espectacle, ho trobo molt interessant”. “L’escenari t’enganxa i et crea una addicció. A mi em dona molt plaer estar a l’escenari. I m’ho passo bé”, afirma.
“Sempre m’ha agradat molt el joc. I la feina de pallasso és jugar. I deixar espais d’improvisació amb el públic”. Artísticament té diversos noms: Trinxeta, Trinxoff i Tito Toti. “El més important d’un pallasso és que t’emocioni quan el vegis, que et faci sentir viu”, diu.
Va formar-se en ebenisteria i va treballar un temps en aquest camp. Assegura que continua formant-se i en aquests moments està immers en un projecte nou que es diu “Contemplació”.
