Comenta que “hi ha hagut dos àmbits que m’han agradat molt, que són el periodístic i l’educatiu” i, d’entrada, va estudiar Pedagogia. Quan va acabar, va treballar vuit anys en educació especial, un sector que li agradava i que “encara em continua agradant”.
Però també el tibava “l’escriptura i el periodisme” i va fer aquesta carrera, també. Les pràctiques les va fer a “El 9 NOU” del Vallès Occidental i s’hi va quedar. Després va passar a ser “El 9 Punt” i, finalment, va acabar sent “El Punt” de Barcelona. Va tornar a l’educació, durant tres anys. “Són dos mons tan diferents, però, en l’àmbit educatiu hi ha una part que també va de treballar amb grups de persones, de comunicar, de transmetre i, per aquest vessant, potser s’assemblen”.
Va passar per diverses seccions i assegura que “m’he sentit molt bé fent-les totes” i creu que “seria molt sa que la gent a vegades canviés de seccions o canviés d’àmbits per no caure, a vegades, en l’avorriment”. Ara, treballa com a periodista a l’Ajuntament.
Escriure ho veu com “una tendència molt natural” en ell i opina que “tota ficció té alguna cosa de realitat”. Ha publicat tres novel·les i li hauria agradat dedicar-s’hi professionalment. “Un escriptor pot controlar molt més que un altre professional el més valuós que tenim, que és el temps”, subratlla.
Després de fer un curs de dramatúrgia i d’aquí va sorgir l’obra “Prefereixo que m’ho expliquis”, que va guanyar el premi Àngels Poch. El 22 de juny, es podrà veure al Teatre Principal.
