Les seves primeres feines van ser de cambrer i, més tard, també va treballar en fàbriques fins que es va treure el carnet per conduir camions. Fa més de vint anys que és camioner, ara treballant per altres, després d’experiències negatives, fent-ho pel seu compte. Abans havia fet transport internacional i ara es dedica als “contenidors de líquids”.
Sobre si la feina de camioner és molt solitària, diu que “depèn de com t’ho muntis. A mi m’agrada estar tranquil, jo tinc la meva rutina de programes de ràdio, estic tot el dia escoltant la ràdio. És solitària, en aquest aspecte, però sempre pots buscar coses que t’extreguin d’aquesta solitud”.
Exposa que, “lamentablement, la gent només té en compte que molestem a la carretera. No s’adonen que, qualsevol cosa que tinguin a casa, s’ha transportat amb camions”, assenyala. “El transport està molt menystingut”, i afegeix que “el camió té les seves coses i t’ha d’agradar”.
Explica que “soc gai, tota la vida ho he sabut”, però no era gens fàcil dir-ho obertament, en una època més fosca i amb molts prejudicis. Afirma que a la feina “m’accepten molt com soc i em respecten”. “Hi ha dues opcions en aquesta vida, passar-ho bé o passar-ho malament, què fas?”, comenta. “Quan soni la música, ballarem, però de moment, gaudim del viatge”, assenyala.
Explica que el que més li hauria agradat és ser “actor, cantant, ballarí, sobretot. La meva vida anava de cara a l’espectacle. Gaudeixo molt quan la gent riu amb mi o de mi, m’és igual”.
