Quan tenia 15 anys va entrar en una escola d’aprenents que hi havia per a fills de ferroviaris. El seu pare ho era i va entrar a Renfe per oposicions. “El meu primer contracte el van signar els pares perquè encara no era major d’edat”, explica. Va començar a Sants, a paqueteria, que “era la càrrega i descàrrega de trens, del que eren els equipatges, paqueteria urgent, i tot això”, recorda.
Posteriorment, va estar a la taquilla de Sabadell Centre i Cerdanyola i, l’any 2006, va presentar-se a l’oposició d’interventor en ruta, “el revisor de tota la vida” i va estar 13 anys “als trens regionals”. Ara fa 7 anys, va passar a l’AVE Internacional, perquè “a mi m’agrada molt viatjar, i estic fent els viatges entre Madrid, Barcelona i França”, subratlla.
És una feina que “et dona l’oportunitat de conèixer i parlar amb gent de tot el món i, si tens una estoneta per parlar amb el client, a mi m’agrada moltíssim”, diu. S’encarrega “del passatge, de la tripulació, del confort de la gent, de la seguretat del tren, del que són els protocols d’evacuació, de la protecció del tren”. No és rutinària, tot i que es pugui pensar, i diu que “cada dia és nou. És el mateix, en base, però mai ho fas igual. Cada dia treballo d’una manera diferent i això és l’experiència, no fer-ho igual cada dia, perquè si no, no sortiria bé”.
Porta tota la vida a una mateixa empresa, un fet que, actualment, costa de veure. “Els pares em van ensenyar a tenir responsabilitat i aquí sempre he tingut una estabilitat molt bona”, sosté.
