Va néixer al Perú, quan tenia dos anys, la família es va traslladar a Catalunya. “Primer ens vam instal·lar a Barcelona, allà a la ronda de Guinardó, i amb quatre anyets vam venir aquí a Terrassa”, ara tot just trenta anys, explica. Quan estudiava batxillerat va decidir deixar-ho i es va apuntar a un curs de cambrer que feien a Foment. En principi preferia el curs de cuiner, però no hi havia plaça i va provar la formació de cambrer i va ser un encert.
“Això de tractar amb la gent parlar-hi, servir-los, que si estan bé i tal, em va agradar. I la part aquesta una miqueta com de terapeuta amb el client que t’expliqui problemes mentre que el serveixes, també”, apunta. I va tenir clar que havia trobat la seva vocació. Actualment, viu un any sabàtic i no descarta iniciar el seu propi projecte.
Paral·lelament, practica la seva altra gran afició, el rap. Forma part dels col·lectius Catalunya Freestyle i Raplegats i artísticament es fa dir Peruchi. Era petit quan el va descobrir i diu que “em va fascinar això de poder rimar, escrivint i veure el que portes dins”. “M’ha ajudat moltíssim sobretot a expressar coses que no m’atrevia a dir-los als meus amics, als meus pares coses que em passaven i se’m va obrir un món”. “Transmetre una cosa i que a l’altre li arribi com tu ho sents crec que és una emoció fantàstica”, subratlla.
Té el rap com una afició i no es veu dedicant-se només a això. “Si m’hi dediqués profundament, m’acabaria cansant. Quan m’obliguen a fer alguna cosa em canso i ja no em ve de gust”, sosté.
