Professionalment es va dedicar al món comercial. “Primer vaig estar treballant a la Renault i després vaig estar un temps al col·legi d’aparelladors i, finalment a la Societat Municipal de Comunicació, a Canal Terrassa. Sempre he estat de cara al públic i m’encanta la gent i per a mi és vital trobar gent”, recorda.
Tot va canviar quan va tenir un atac de cor i “ja no vaig poder treballar més”. Però és una persona molt activa i tenia clar que no es quedaria a casa. La seva família portava el Centre Aragonès i el seu pare, el Joan, era qui encenia el ciri per Festa Major. A més, des que tenia quatre anys, ballava a l’Esbart Egarenc. “Sempre m’he bolcat al que és la cultura popular, m’encanta, perquè l’he mamat”, explica. “M’agrada fer les coses ben fetes, sempre altruistament” i vincular-se amb entitats, apunta.
“Si algú em toca a la porta i em diu allà, doncs vaig allà”, afirma. Va estar a l’Oncolliga de Matadepera i també està vinculada amb Tot per Terrassa des dels seus inicis, perquè “crec en el projecte, perquè crec en el Jordi, i porto set anys dins de l’organització”, detalla. I està treballant amb l’artista Carme Valverde per crear una fundació. “M’agrada viure i treure-li el suc a la meva ciutat i portar la meva ciutat allà on calgui”, assenyala. Opina que es valora poc aquesta ciutat.
“Hem sigut una ciutat grisa i l’educació que ens han donat és de marxar, anar a Barcelona a comprar, anar a Sabadell a prendre una copa. Al terrassenc li falta oci i ho hem d’activar”.
