Sempre li ha agradat escriure i fa uns anys va quedar segon en el concurs de relats de Diari de Terrassa. “Si t’enganxes és com un vici, això. I a altra gent que conec li passa el mateix que a mi”, explica. S’ha format i ha fet cursos a l’Ateneu Barcelonès i acaba de publicar el seu primer llibre, “El silenci d’Annetta”. “Quan ets amateur, has de fer autoedició o edició sota demanda. Si no, és impossible”, sosté.
Llegeix molt i això l’ajuda molt a l’hora d’escriure i diu que “si mires moltes sèries, veus com són els diàlegs, si són creïbles o no, i això se t’impregna, això se’t queda”. I té molt clar que escrivint “has d’aprendre a no fer doctrina. No has de convèncer ningú de res”. “El narrador no parla, parlen els personatges”, afegeix.
“Els diàlegs són importants per a mi i n’he après molt mirant pel·lícules. Però llegir et dona un bagatge per escriure que se’t va quedant”, apunta. Presentar-se a concursos per poder publicar ho veu complicat i detalla que en aquests casos “si hi ha un professional, en sap molt més que tu”.
El llibre té elements històrics i amb “dues trames paral·leles, la història del protagonista que intenta descobrir qui va ser la seva mare i la història de la mare”. Li agrada escriure de tots els estils, però té assumit que “si faig una segona novel·la, serà una novel·la gamberra i d’humor”.
Va estudiar Econòmiques perquè “barreja una mica” temes que l’interessaven. Durant molts anys va treballar a una empresa familiar i actualment ho fa a una de béns d’equip.
