Va néixer a Tetuan, i allà va estudiar a l’Escola de Belles Arts. Més tard es va formar en art a les localitats granadines de Guadix i Huéscar. “De petit, al Marroc, m’agradava dibuixar i pintar”, diu, i va créixer amb la idea d’anar a Europa per dedicar-se a l’art. Quan va arribar a Catalunya va viure tres anys a Sant Cugat i va començar treballant de jardiner en una empresa de Cerdanyola. Després es va traslladar a Terrassa, on viu actualment.
Dibuixa en aquarel·la, en oli i també en acrílic i també l’atrau el dibuix i considera que “el dibuix és la base de l’art”. “El meu art és un pont entre la realitat i el somni”, manifesta, i agrega que “no busco el detall, sinó l’emoció del moment, que l’obra mantingui una sensació d’espontaneïtat, gairebé com si el quadre estigués sempre en procés”.
Afirma que dedicar-se en exclusiva a l’art és molt complicat i, sovint, exposar és molt costós. A l’hora d’inspirar-se, apunta que “a mi m’agrada canviar, no sempre fer el mateix”. Tot i que es va formar, explica que “està bé aprendre a l’escola, però tu has de continuar aprenent. La vida és així, s’ha de continuar, si no, malament”. Li sembla que ara i aquí, hi ha menys interès per l’art i “la gent prefereix el mòbil o l’ordinador” i a altres països on ha estat, com els Països Baixos, “totes les parets estan plenes d’obres d’art”.
De l’1 al 9 de juny, a l’Ateneu Terrassenc, es podrà veure la seva exposició “La memòria blava”. “Pinto el mar per transmetre el seu moviment i la seva força i capto Tetuan com un record vibrant”.
