Tenia traça a l’escola a l’hora de dibuixar, però un dia, volia fer una barrufeta i no li va sortir bé i ho va deixar aparcat. Durant la pandèmia, però, ho va recuperar i, des de llavors, s’hi dedica i ha fet exposicions per diverses localitats com Barcelona, Madrid, Palamós o Sant Antoni de Calonge. De sempre li ha agradat l’Street Art i el Pop Art, si bé assegura que ha begut de fonts molt dispars, amb inspiracions que van des dels clàssics fins a altres estils, com l’impressionisme. També és molt seguidor del “Money Art”.
Treballa a l’administració i té molt assumit que viure de l’art és complicat i apunta que “tot és donar-te a conèixer, treballar molt, i crear-te una miqueta la teva marca personal”. Diu que la pintura “no és només superfície, és un detonant emocional que activa records i sensacions” i creu en la necessitat d’un artista “de mostrar el seu art i el que ha d’aportar a l’escena mundial”.
Considera que el llenguatge de la seva obra “combina sensibilitat i força”. Opina que l’artista ha de tenir molt clar “a qui vas enfocat, tenir una mira una mica ampla per a tothom i anar treballant, confiar en tu mateix, i seguir una línia, i mai parar d’aprendre”. El que és més important “és aprendre a portar la frustració, perquè al final tu treballes molt, fas una exposició, fas una inversió”, i els resultats no sempre són els esperats.
“El meu avi Isidor pintava quadres de vaixells i feia vaixells de fusta i a mi, de petit, m’encantava veure’l treballar”, recorda. Assenyala que tot ho ha après de forma autodidàctica.
