Quan va acabar el Batxillerat, va entrar a l’Escola Massana a fer Arts Aplicades al Mur, que inclou tècniques com “esgrafiat, vidrieres i també pintura”, explica. “Sabia que em volia dedicar al món de l’art, però encara no sabia ben bé exactament què”, afegeix. La il·lustració també era una activitat que li agradava molt i, quan va acabar, va anar a l’escola Joso per formar-se en aquest camp.
“El món de l’art és molt complicat a vegades, des que surts de la carrera”, apunta, i després de formar-se, va voler començar amb una feina que li deixés temps per a les seves creacions artístiques i va estar treballant de teleoperadora els matins. Un temps després, li van trucar de l’escola d’art de l’Ariadna Simó, que sabien d’ella per una persona en comú, per portar uns tallers artístics. Mai havia fet classes, però ho va acceptar i, uns mesos després va decidir i centrar-se en això.
De la presència de la IA en el seu sector afirma que “no dic que sigui alguna cosa dolenta, però crec que prendrà moltes feines. I necessitem més feina humana. Al final, la sensibilitat que té una persona, no la té un robot”. “L’art és per tot arreu. Sense l’art, nosaltres sortiríem al carrer i tot seria gris. Sense l’art, al final no som res, seria tot avorrit”, diu. “Soc molt d’emocions, crec que tot el que dibuixo és molt emocional”.
Es defineix com a “il·lustradora”. “M’encantaria ser il·lustradora infantil”, detalla, i defensa que els llibres infantils, “estan molt poc valorats”. “Crec que no se’ls dona la importància suficient”, sosté.
