Lamenta que “el respecte a la gent i a les coses s’ha perdut molt. Tot va tan de pressa que no hi ha temps a valorar les coses”. El que valora més són “les amistats, les coneixences i el respecte”, valors que va aprendre dels seus pares, sobretot a través de l’esport. Amb el seu pare i el seu oncle es va iniciar en l’atletisme i li agradaven més les curses de velocitat.
Va ser subcampió de Catalunya, però mai va pensar a dedicar-s’hi més seriosament i assegura que “has de ser molt bo, has de destacar. I llavors no hi havia les ajudes que hi ha actualment”. Va començar a participar ajudant a organitzar alguns esdeveniments, com la cursa Terrassa-La Mata. Va entrar al CD Terrassa quan la seva filla va començar a jugar a tennis i també va formar part de la junta directiva d’aquest club, quan va celebrar el seu Centenari. Amb el Toni Nogués, des de l’any 2008, es dediquen a recuperar objectes històrics relacionats amb el hockey.
Considera que, en l’actualitat, falten voluntaris i “al jovent li costa”. Ara ja no participa en tantes coses com a col·laborador, però apunta que “si em demanen, hi vaig sempre” i també ho ha fet amb la Mitja Marató de Terrassa. “Tot evoluciona tan ràpidament que no tens temps. T’adaptes a alguna cosa i ja ha canviat. Tot es viu molt més ràpid i abans aprofundies més amb la gent”, opina.
Pel que fa a la seva trajectòria professional, explica que durant uns anys va treballar a la Caixa i afegeix que també va exercir d’agent d’assegurances i va ser directiu d’una oficina.
