La seva àvia i la seva mare feien gimnàstica rítmica des de petites i “elles m’ensenyaven cosetes quan jo era molt petitona”, rememora. A mesura que anava creixent, explica, “els deia que jo també volia fer aquest esport” i s’hi va iniciar. “Al principi era per a mi com anar a jugar” fins que li van fer unes proves per entrar al CAR de Sant Cugat, a la Federació Catalana.
Més tard, va fer un control per entrar a la selecció per representar Espanya al Campionat d’Europa Júnior, i “llavors sí que vaig veure que la cosa es posava més seriosa”, comenta. Des dels 13 anys fins als 27, va formar part de l’equip nacional de gimnàstica rítmica. Va guanyar campionats d’Espanya, d’Europa, tornejos internacionals i va estar entre les millors del món. “Estic contenta del palmarès que tinc”, sosté.
“Tothom es pensa que la gimnàstica rítmica és solament flexibilitat i és un gran error. És molt important la coordinació”, apunta. Afirma que “si vols arribar a l’alt nivell, el més important és el cap. És un esport molt dur i necessites molta força mental. També és essencial tenir carisma i transmetre alguna cosa diferent” al públic. Com a entrenadora, aplica la seva metodologia i està orgullosa de transmetre que “es pot arribar l’alt nivell amb bones maneres, amb afecte, amb bones paraules, amb bromes”.
Es va formar en organització d’esdeveniments i turisme i va treure’s les llicències de jutge i d’entrenadora i exerceix aquesta feina i com a seleccionadora a la Federació Catalana.
