Primer va fer gimnàstica artística, però li va deixar d’agradar i es va decantar per iniciar-se en el futbol, quan tenia vuit anys. Tenia molt clar que no volia jugar en equips de nens i va començar al Bonaire. Després de passar pel Terrassa FC, ara està a la Maurina Egara. Ara només fa de jugadora. També havia fet d’entrenadora, però ara no.
Porta disset anys des dels seus inicis i ha vist una progressió del futbol femení, si bé opina que “encara queda molt i hi ha molta desigualtat” respecte al futbol masculí. Ha patit algunes lesions que considera que no li ha permès jugar “més amunt”.
Després del Batxillerat volia fer Psicologia, pensant en els vessants esportiu o infantil com a sortida, però es va lesionar i, finalment, va formar-se en Educació Infantil i també es va formar com a vetlladora. “Soc molt perfeccionista i m’encanten els nens, explicar-los i veure’ls com aprenen, no perquè arribin a ser els millors, sinó perquè treguin el millor d’ells mateixos”, afirma.
De la docència l’atrau “aprendre, veure com t’escolten sobretot, com s’interessen, com evolucionen” i diu que “a darrere hi ha molt treball”. Ha treballat a Rubí, en una escola bressol, i fa tres anys que està als Salesians de Terrassa, amb tasques de vetlladora i també de monitora de menjador.
Li agradaria donar classes i sobretot dedicar-se a ensenyar preparació física. I no ho ha descartat, ja que té el primer any de carrera de Primària i s’hi pot reenganxar en qualsevol moment.
