Es va formar en Educació Social. Havia sospesat altres estudis, com psicologia o educació, i al final va triar la que li semblava que “abordava les dues parts”. Per la malaltia de la seva germana, “tenia clar que volia treballar amb persones, i amb aquest acompanyament més emocional i social” i a través de l’art.
Va fer el treball final de grau de com les arts plàstiques poden ser una cura a final de vida i va descobrir l’artteràpia i es va especialitzar a Bristol. “Allà porten molts més anys de trajectòria i ja ho tenen incorporat en els hospitals”, comenta. Quan va tornar, va crear una associació, Arte Paliativo, i que “després vam transformar en fundació”. L’any que ve, la fundació fa deu anys i diu que “hem anat a poc a poc, però hem fet passos molt ferms”.
Ha sigut un camí complex “per demostrar que allò que fas té uns beneficis” i diu que “ens centrem molt més en la persona, no tant en la malaltia, en els interessos que té, en què li agrada, i llavors, aquí la creativitat és infinita”. L’objectiu des de la creació de la fundació “era que el 2035 la medicina sigui més integrativa i que aquestes teràpies complementàries estiguin presents” en els espais sanitaris. La idea és que “les artterapeutes siguin una figura dins dels equips psicosocials” i afegeix que “cada vegada més s’està treballant per una humanització de la salut”.
“Sempre hem hagut de fer molta difusió, molta sensibilització, perquè és un tema que té molt de tabú, la mort, la malaltia, les pèrdues i des d’un lloc amable perquè arribi a la gent”, explica.
