Fins que es va jubilar va treballar d’infermera i, els últims anys, ho va fer al CAP Terrassa Est. “Allà el que fem és molta prevenció i l’activitat física sempre m’ha agradat”, comenta. Quan va conèixer al seu marit, el Jordi, va fer esquí de fons, però va descobrir la marxa nòrdica i ho va introduir al CAP fent un grup. I dins del programa “Mou-te” de l’Ajuntament, s’encarreguen de les activitats de marxa nòrdica. I es va crear l’Associació Bastoners Kaminadors, de la qual n’és la presidenta.
“La marxa nòrdica és impuls, perquè ve de l’esquí de fons i necessites uns bastons que no els fas servir per aguantar l’equilibri sinó perquè t’impulsin”, afirma. És una activitat que “ara es coneix molt i hi ha molts metges que ja la recomanen”, diu, i agrega que “quan vam començar tothom et mirava volent dir, on van amb aquests bastons?, però ara no. Cada vegada hi ha més gent que la practica”, assegura.
Tenia dubtes entre estudiar Història de l’Art o alguna formació relacionada amb la salut i, finalment, va fer infermeria. “És una feina que sempre m’ha agradat i sobretot en els últims anys de la meva vida professional encara l’he gaudit més”. Professionalment, va començar a treballar a l’Hospital de Terrassa, però va fer un màster en Atenció Primària i també es va especialitzar en malalts crònics.
Recomana amb encariment la pràctica de la marxa nòrdica i tot el que pot aportar. “Terapèuticament, es pot fer a molts nivells, inclús en competició. Agrada i la gent hi veu els beneficis”.
