La solució del Departament de Salut pel CAP Rambla, que passa per no ampliar-lo en una altra ubicació i optar per una “reorganització interna” ha caigut com un gerro d’aigua freda entre els usuaris. El centre, que atén prop de 50.000 persones, fa temps que treballa amb una càrrega de feina molt alta, i els pacients consideren que l’anunci “no aporta cap solució real”.
“Els professionals fan el que poden, però no donen l’abast. Si no fan l’ampliació com cal, això només pot anar a pitjor”, lamentava ahir la Montse Ferrer, de 67 anys. La sensació era compartida per la majoria. En David Moreno, pare d’una nena de tres anys, ho descrivia com “una presa de pèl” del departament: costa reprogramar visites, i hi ha dies que aconseguir que t’agafin al telèfon és complicat i has de desplaçar-te. Josep Vidal, jubilat, es mostrava més pragmàtic i opinava que la reorganització sí que pot millorar petits aspectes, encara que dubta si resoldria el problema de fons: “No és qüestió d’espai, és qüestió de capacitat d’atendre el dia a dia sense sobrecarregar urgències”.
En Daniel, usuari de salut mental, destacava la bona atenció rebuda i es considera “un afortunat”, mentre que altres pacients, com la Núria, de 21 anys, lamentaven les llargues esperes per obtenir cita: “Si vas d’urgències bé, però amb el metge de capçalera a vegades et diuen que no hi ha hores i has de tornar a provar”. La Fatima Benali resumia: “ Els metges estan saturats i ara no hi haurà ampliació encara que ho diguin amb la boca petita”. Entre la resignació i l’elogi als professionals, la demanda era clara: més metges i més recursos.
CatSalut va defensar dijous la “reorganització interna”, que preveu dividir el CAP Rambla en dues direccions amb equips més petits, sense ampliar la plantilla, i traslladar serveis com Salut Mental a altres centres. Però aquest divendres molts temien que la mesura no alleugeri la càrrega de feina i el centre arribi al seu límit.
Francisca Jiménez, 82 anys: “No em puc queixar, però tot va més lent que abans”
La Francisca, de 82 anys, afirma que no té cap queixa dels professionals del CAP Rambla, als quals valora per la seva dedicació i esforç. “No em queixo, només que ara tot va més lent, has d’esperar més que abans”. Hi afegeix comprensió: “és normal perquè tenen massa feina, no poden estar a tot”, i remarca la pressió que suposa per als professionals atendre tants pacients. Aquesta usuària terrassenca considera que cal “una ampliació amb més personal, perquè l’atenció no es vegi compromesa, especialment si la ciutat de Terrassa creix com està previst.
- Francisca Jiménez
Josep Manuel Bonet, 71 anys: “Si ampliessin el CAP com deien, seria meravellós”
En Josep Manuel Bonet, un altre usuari, també posa l’accent en el bon tracte rebut pel personal sanitari, però està d’acord que falten recursos: “Estic molt content amb aquest CAP, però si l’ampliessin com deien, seria meravellós. El personal és excel·lent, però hi ha esperes i t’has d’armar de paciència. Si hi ha més pacients i falten professionals, és normal que hi hagi retards. Si la metgessa només té vuit minuts per pacient i el pacient anterior requereix més de temps, ella ha de prioritzar l’atenció i és inevitable que no vagis a l’hora”.
- Josep Manuel Bonet
María Luz Molina , 76 anys: “Et donen cita d’aquí a cinquanta dies, falten metges”
La María Luz Molina, de 76 anys, lamenta la falta de personal: “Vens amb hora i et diuen que hi ha retard, però a la sala d’espera no hi ha ningú. Et donen visita d’aquí a cinquanta dies. Admet que “des del Covid ha canviat tot” i assenyala que la situació és especialment complicada quan es necessita veure un especialista: “Falta personal, i quan demanes cita amb un especialista, has d’esperar massa”. A vegades, la solució és anar al metge de reforç, el d’urgències. Remarca que “la falta de gent es nota molt” i espera que el Govern mantingui el pla original.
- María Luz Molina
Maribel Mayo, 69 anys: "Costa aconseguir visita, van molt atrafegats"
La Maribel Mayo, de 69 anys, que ahir assistia al CAP Rambla acompanyada de la seva parella coincideix a destacar la professionalitat de metges i la resta de personal, però reivindica el desdoblament del centre, tal que s’havia plantejat fins ara. “Quan demanes hora, a vegades has d’esperar molt si no hi ha un buit a l’agenda del metge. Nosaltres no hem tingut mai problemes, però és veritat que segons com costa”, apunta. Va estar d’acord amb l’afegitó del Juan, al seu costat: "No és culpa d’ells, perquè s’ha de dir que van molt trafegats".
- Maribel Mayo
