Una de les seves primeres activitats relacionades amb la música va ser que va tocar la trompeta dels set als catorze anys. Llavors vivia a Alemanya i, l’any 1985 va aterrar aquí. El seu pare era de Terrassa i li van presentar a l’Alberto Malla, de Ràdio Terrassa i la Cadena Catalana, entre altres, i va començar a “fer bolos”. Va entrar a Max Music i va gravar alguna cançó, però no li agradava el seu tarannà i va marxar a Key Records.
“Era una discogràfica petita i em van demanar un hit i em va sortir, en tres dies, “Lets go to the beach” i el vam gravar”, recorda. Després van venir altres temes, com “Love girl”, “Summertime” i, “com a productor també vaig fer cançons per a altres cantants”. Després que la discogràfica “se n’anés en orris”, va gravar a Itàlia amb Stefano Pulga “Candy”, que és “la meva cançó favorita”. El seu nom artístic era Norman, que va sortir de la seva afició a “Psicosis” i el personatge Norman Bates.
Tenia molta amistat amb l’autor Carlos Ruiz Zafón que “a part de ser un gran escriptor, era un músic impressionant. Tinc gravacions en cassets amb ell, no cantava, només tocava el piano”. Va quedar una mica decebut de la indústria discogràfica i de la música actual assenyala que “hi ha molt poques cançons que m’agradin. M’agradaria que hi hagués una miqueta més de treball”.
Va fer també música per a espots publicitaris. Després d’uns anys, el tema de la música “va anar a menys” i va acabar treballant a una empresa alemanya fins que es va jubilar.
